Animals de companyia. Pèls, malalties i neteja

Animals de companyia. Pèls, malalties i neteja. Sota aquest títol volem fer un resum de les principals causes de pèrdua de pèl dels nostres amics. També de les malalties que la causen i de les malalties que poden transmetre’ns a través dels sues pèls i descamacions.

Els animals que conviuen amb nosaltres son un més la família. Els estimem i ens estimen. Aporten companyia, alegria, fidelitat, amor però també poden transmetre malalties. Per això cal observar diferents protocols i actuacions que faran que la nostra vida en comú sigui plena i sense entrebancs.

Segons dades de la Red Española de Identificación de Animales de Compañía (REIAC), a l’estat espanyol hi ha registrats més de 13 milions d’animals de companyia. La despesa mitja que es fa per a cada animal supera els 1.200 € anuals. Uns 90 € anuals es destinen a joguines i accessoris. La resta s’inverteix en menjar, veterinari i neteja.

Els gossos son els que més presència tenen a les nostres llars amb una penetració del 89%. Els segueixen els gats amb un 38%, les aus amb un 19%, peixos amb un 9%, rosegadors amb un 8% i rèptils amb un 6%.
El mateix estudi apunta que els espanyols inverteixen 3 hores al dia en els seus animals de companyia ja sigui jugant, passejant, fent esport, viatjant o inclús duent-los a actes socials.

La caiguda de pèl, causes i possibles malalties

Tot i que en èpoques estacionals de muda augmenta la caiguda de pèls, hem d’estar amatents a les caigudes sobtades i puntuals ja que poden venir donades per una malaltia de l’animal.

Les principals causes de la pèrdua anormal de pèl acostumen a ser:

  • Trastorns hormonals
  • Al·lèrgies
  • Ferides
  • Manca d’exercici
  • Poca exposició a la llum solar
  • Estrès
  • Pors cròniques

Aquestes són malalties que no representen un gran perill per a la seva vida i que acostumen a solucionar-se amb l’ajuda d’un veterinari, un entrenador o un etòleg segons el cas.

Hi ha altres malalties més complexes que també provoquen la caiguda abundosa i sobtada de pèl i sí poden representar greu perill per a la vida de l’animal com:

  • Úlceres per pressió: comuns en gossos vells o obesos
  • Infeccions de paràsits: un grau extrem d’infestació poc dur a la mort de l’animal
  • Síndrome de Cushing: malaltia endocrina que pot venir donada per tumors o per predisposició genètica
  • Síndrome de Addison: en aquest cas la glàndula suprarenal no produeix les hormones necessàries. És poc freqüent i pot esdevenir mortal
  • Infecció per fongs: notarem també canvi en el color del pèl i descamacions a la pell. De fàcil tractament amb fungicides
  • Infecció per bacteris: les més comuns son la pioderma i la fol•liculitis. L’animal experiment forts picors que el duu a rascar-se convulsivament
  • Diabetis: el tractament de la mateixa estarà en funció del grau de diabetis que pateixi l’animal
  • Dermatitis: pot ser al·lèrgica o por contacto. En climes mediterranis la mes comú es la de contacte amb l’oruga processionària.

Y l’última causa, comú a tothom, és l’edat. Com els humans a mesura que es van fent vells el seu pèl es debilita i cau amb més facilitat

Malaties transmeses per pèl d’animal als humans

Zoonosi: malaltia animal, especialment la que pot ésser transmesa als humans.

Els animals directa o indirectament ens poden arribar a transmetre fins a 20 malalties tipificades. N’hi ha algunes que podem adquirir-les a través del contacte amb els seus pèls com:

  • Tinya: malaltia fúngica que afecta al pèl i a la pell. No acostuma a revertir gran gravetat i es tracta amb cremes antifúngiques
  • Toxoplasmosi: malaltia causada pel paràsit “Toxoplasma gondii”, acostuma a venir a través dels gats. Provoca inflamació dels ganglis limfàtics, mal de cap, febre, dolor muscular, dolor de gola
  • Sarna: malaltia dermatològica transmesa per la mossegada de l’àcar “Sarcoptes scabiei” resident a la pell i al pèl dels animals
  • Toxocarosi: es transmet per contacte i és parasitaria. El paràsit “Toxocara” el trobem també als pèls de gossos i gats i queda dipositat a la superfície on hagi estat l’animal. Els símptomes aniran en funció d’on migri el paràsit. Quan aquest està a l’ull humà es pot veure a simple vista
  • Al•lèrgies: els seus símptomes acostumen a ser picors, esternuts i enrogiment de mucoses

La invasió pilosa. Consells de neteja

Tots els que tenim animals a casa sabem què és conviure amb els seus pèls; especialment quan parlem de gossos, gats i alguns rosegadors. La presència dels seus pels s’incrementa en les èpoques de muda. Les nostres cases, roba i vehicles resulten literalment envaïdes. El sobrant dels nostres amics arriba a tots els racons i es fa força difícil d’eliminar-los per complert sino impossible.

Per a nosaltres aquesta invasió pilosa continuada no acostuma a representar un gran problema ja que els estimem, sabem que això passa i estem acostumats a conviure amb els seus pèls. Normalment ens genera feina de neteja i alguna incomoditat quan rebem visites, hem de raspallar la nostra roba o cal netejar l’habitacle del nostre vehicle.
Però no és només un efecte “estètic” o “sanitari” sinó que convé fer neteja regularment ja que, com hem vist, podem encomanar-nos alguna malaltia més o menys greu.

Consells preventius

  • Netejar-se les mans. Sobretot després d’haver estat jugant o acariciant el nostre amic. És especialment important fer-ho abans de preparar el nostre menjar ja que hi ha malalties que es transmeten per ingestió
  • No fer petons als animals i evitar que ells ens els facin a la boca. Hi ha malalties que es transmeten per la saliva
  • No compartir el menjar amb ells
  • Mantenir net el lloc on viu l’animal. Cal raspallar, recollir excrements i evitar que els nens hi juguin
  • No deixar que l’animal entri a llocs on es manipulin aliments

Consells per a treure els pèls

Sempre ens preguntem perquè es tant difícil treure els pèls de sofàs, teixits i altres superfícies. La gran causant de que es pèls dels animals s’enganxin tant és la electricitat estàtica. Per a fer una neteja efectiva i eficient caldrà segellar les fibres de pèl i evitar que generin electricitat estàtica.

  1. Aspiradora amb raspall. Hi ha moltes empreses que fabriquen aspiradores amb raspalls específics per a treure pèls d’animals de companyia. Si teniu un animal que genera molt pèl, penseu a comprar-les de bossa ja que les que son sense bossa perden aspiració perquè els filtres queden embussats a mitja aspirada
  2. Assecador amb aire fred. En fred i a màxima potencia segellem els pèls i fem que es desenganxin amb major facilitat
  3. Guants de làtex humitejats. Fan el mateix efecte que l’assecador. Recordeu mullar-los abans de passar-los per damunt la superfície a netejar
  4. Baietes de microfibra. Acostumen a tenir una càrrega elèctrica que atrau els pèls
  5. Esponges humides. Actuen de la mateixa manera que els guants de làtex o les baietes de microfibres
  6. Rotlle de cinta adhesiva. És ideal per a treure pèls de la roba i de petites superfícies tèxtils

I pel que fa a la retirada de pèls dels vostres vehicles, us recomanem que ho deixeu en les nostres mans. En tots els nostres rentats trobareu inclosa l’aspiració de l’habitacle.

Treure els pèls dels animals de l’habitacle del vehicle o del maleter és força més feixuc i complicat del que sembla. Per això, quan vingueu, i en funció de la quantitat de pèls que hi hagi al vostre vehicle, us recomanarem el rentat que millor s’adaptarà a la vostra necessitat.

Com vosaltres, estimem els nostres animals, no els seus pèls!

Comparteix-ho a les xarxes:

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email
El que necessitis a un clic
Contacta amb nosaltres, estarem encantats d’atendre´t
A la teva disposició
A la teva disposició
Petit
(Smart, Audi A1, fiat 500, Polo...)
Mitjà
(Golf, Audi A3, Clase A i B...)
Gran o Avant
(Audi A4 avant, W Passat, Volvo V60...)
Monovolum o 4x4
(BMW X5, Audi A7, Cayenne...)